New Post
Search
Help
ArchivesEva, un minicomentari
El llibre que comentes és el "Diccionari de noms de persona" de Josep M. Albaigès, on hi ha alguns errors i imprecisions.
En el cas de Queralt, que és un topònim, és millor consultar Coromines (que no tinc davant) o Moreu-Rey en el seu estudi "Els nostres noms de lloc", d'on vaig treure la informació. Queralt (quer+alt, ambdós en català) és paral·lel a d'altres topònims, com ara Querforadat, Quer-corb, Querfort, Queragut, Quer-roig (escrit també Carroig o Caroig), Corrubí (quer robí), Queralbs (quer+albs = roques albes, blanques)... O sigui que jo posaria això que diu Albaigès de la terminació nòrdica en quarantena com a mínim fins a comprovació posterior.
D'altra banda, Quer com a cognom pot ser l'element toponímic o també podria derivar del llatí quercus, alzina (més si tenim en compte que un cognom molt habitual és Alzina/Alsina).
Lumia
En el cas de Queralt, que és un topònim, és millor consultar Coromines (que no tinc davant) o Moreu-Rey en el seu estudi "Els nostres noms de lloc", d'on vaig treure la informació. Queralt (quer+alt, ambdós en català) és paral·lel a d'altres topònims, com ara Querforadat, Quer-corb, Querfort, Queragut, Quer-roig (escrit també Carroig o Caroig), Corrubí (quer robí), Queralbs (quer+albs = roques albes, blanques)... O sigui que jo posaria això que diu Albaigès de la terminació nòrdica en quarantena com a mínim fins a comprovació posterior.
D'altra banda, Quer com a cognom pot ser l'element toponímic o també podria derivar del llatí quercus, alzina (més si tenim en compte que un cognom molt habitual és Alzina/Alsina).
Lumia
1