Eva, un minicomentari
El llibre que comentes és el "Diccionari de noms de persona" de Josep M. Albaigès, on hi ha alguns errors i imprecisions.
En el cas de Queralt, que és un topònim, és millor consultar Coromines (que no tinc davant) o Moreu-Rey en el seu estudi "Els nostres noms de lloc", d'on vaig treure la informació. Queralt (quer+alt, ambdós en català) és paral·lel a d'altres topònims, com ara Querforadat, Quer-corb, Querfort, Queragut, Quer-roig (escrit també Carroig o Caroig), Corrubí (quer robí), Queralbs (quer+albs = roques albes, blanques)... O sigui que jo posaria això que diu Albaigès de la terminació nòrdica en quarantena com a mínim fins a comprovació posterior.D'altra banda, Quer com a cognom pot ser l'element toponímic o també podria derivar del llatí quercus, alzina (més si tenim en compte que un cognom molt habitual és Alzina/Alsina).
Lumia
vote up1vote down

Replies

Gràcies, Lumia! Fa il·lusió trobar-se algú català per aquí!! :-D El de l'Albaigès és l'únic diccionari de noms que tinc, en català -de fet, són fotocòpies d'una edició del 83-. No he tingut gaire temps de mirar-me el d'en Coromines, però és tota una joia, oi? Però, és clar, tampoc és un llibre per comprar-se en qualsevol moment...:-P
Els d'en Moreu-Rey també semblen fantàstics, i aviat m'hauré de passar hores i hores llegint-me'ls: estic començant a fer el treball de recerca -faig primer de batxillerat- i el faig de noms!!! Parlarà de l'evolució dels noms de pila i la seva relació amb els fets històrics del moment, i hi ha algun llibre de Moreu-Rey que sembla fet a mida... a veure què en surt! Tinc moltes ganes de posar-m'hi. Això de Quer és bastant interessant...si de fet vol dir "alzina", el meu pare té uns cognoms molt naturals...com els meus, de fet: tots dos tenen relació amb plantes!I, només per curiositat, d'on ets? Jo sóc de la comarca de la Selva, a prop de Girona. Eva
vote up1vote down